El cambio de modelo alimentario y el decrecimiento centran la conferencia para la Concienciación y la Transformación Social
NOTA DE PREMSA
El canvi de model alimentari i el decreixement centren la conferència per a la Conscienciació i la Transformació Social
En la jornada celebrada a Torrent hi van participar els enginyers agrònoms de la UPV Lola Raigón i Guillermo Palau i el director de CERAI, Jorge Cavero
Torrent, 8 de juny de 2022 | El Museu Comarcal de l’Horta Sud, a Torrent, va concentrar ahir a una quarantena de persones per debatre sobre crisi alimentària i agricultura, posant el focus en el present i el futur dels aliments i la seua producció. En la conferència-debat, moderada pel director de CERAI, Jorge Cavero, van intervenir-hi Lola Raigón i Guillermo Palau, enginyers agrònoms vinculats a la Universitat Politècnica de València.
La jornada, organitzada per la Fundació Horta Sud, la Càtedra Terra Ciutadana de la UPV i el Museu Comarcal de l’Horta Sud i amb la col·laboració de diverses associacions del territori, va significar la represa del Curs per a la Conscienciació i la Transformació Social, que s’hagué de suspendre en 2020 a causa de la pandèmia i que finalitzarà la seua programació aquesta tardor.
L’enginyera agrònoma Lola Raigón va començar la seua intervenció contextualitzant el nivell de salut a escala regional, constatant les grans diferències entre desnutrició, obesitat i empremta de carboni a escala mundial. Unes dades extrapolables amb la salut del planeta, on si tots els estats consumiren com Espanya, es requeririen 2,5 planetes per donar l’abast amb els recursos necessaris.
Raigón va posar també sobre la taula l’alt percentatge que suposa el sistema alimentari en les emissions antropogèniques totals, entre un 21% i un 37% tenint en compte la contaminació de transport, la maquinària, la fabricació i l’embalatge dels productes. En aquest punt, es va posar en relleu la diferència d’energia consumida anualment en funció del model de dieta, entre els aproximadament 9.000 MJ/any d’una dieta ovo-lacte vegetariana ecològica i els aproximadament 17.000 MJ/any d’una dieta mixta convencional; així com la diferència en pesticides en l’excreció d’orina, fins a nou vegades menys en els xiquets i xiquetes que duen una dieta ecològica respecte dels que no.
Per a poder disposar d’un sistema alimentari òptim, Raigón va destacar la necessitat de reduir en un 27% el consum de carn i un 50% el rebuig alimentari, a més de passar a una producció 100% ecològica que valore la salut, el medi ambient i el condicionant social. Per acabar la seua intervenció, Raigón va posar èmfasi en els beneficis de l’alimentació ecològica, que millora la qualitat del sòl, minimitza l’ús d’energia, preserva la biodiversitat, redueix la contaminació de l’aigua, augmenta l’ocupació i millora la qualitat nutricional dels aliments.
Per la seua banda, el també enginyer agrònom Guillermo Palau va començar destacant la complexitat dels sistemes socials actuals, posant èmfasi en la multitud d’objectius, percepcions i valors, així com la diversitat de regulacions legislatives i governances en la matèria. Passant a la realitat concreta, en aquest cas de la ciutat de València, Palau va utilitzar els exemples de Benimaclet i Malilla com a territoris on l’augment de la població urbana ha reduït a nivells ínfims en el primer cas, i eliminat totalment en el segon, l’existència d’horta.
Seguidament, Palau va posar sobre la taula el problema de l’acaparament de terres dels països del nord global en el sud global, que acaba afectant la població més empobrida d’aquests últims i desabastint-los de recursos propis per al benefici dels països del nord. A més, aquesta dependència cada volta major de productes produïts en punts més allunyats d’on es consumeixen augmenta progressivament la dependència dels combustibles fòssils.
Per acabar, Palau va destacar la importància de canviar el paradigma actual en l’agroecologia per, entre altres, reduir els volums d’aigua usats, reduir el despoblament rural, crear ocupació i reduir la dependència actual respecte els combustibles fòssils.
Després de les dues ponències, es va obrir un debat entre totes les persones assistents, que van manifestar les seues inquietuds i reflexions sobre com avançar en un model sostenible i de sobirania alimentària.
Aleix Pujol Puigmal
Telèfon: 961 553 227 | Adreça electrònica: comunicacio@fundaciohortasud.org
Web: fundaciohortasud.org
NOTA DE PRENSA
El cambio de modelo alimentario y el decrecimiento centran la conferencia para la Concienciación y la Transformación Social
En la jornada celebrada en Torrent participaron los ingenieros agrónomos de la UPV Lola Raigón y Guillermo Palau y el director de CERAI, Jorge Cavero
Torrent, 8 de junio de 2022 | El Museu Comarcal de l'Horta Sud, a Torrent, concentró ayer en unas cuarenta personas para debatir sobre crisis alimentaria y agricultura, poniendo el foco en el presente y el futuro de los alimentos y su producción. En la conferencia-debate, moderada por el director de CERAI, Jorge Cavero, intervinieron Lola Raigón y Guillermo Palau, ingenieros agrónomos vinculados a la Universitat Politècnica de València.
La jornada, organizada por la Fundació Horta Sud, la Cátedra Tierra Ciudadana de la UPV y el Museu Comarcal de l'Horta Sud y con la colaboración de varias asociaciones del territorio, significó la reanudación del Curso para la Concienciación y la Transformación Social, que se tuvo que suspender en 2020 a causa de la pandemia y que finalizará su programación este otoño.
La ingeniera agrónoma Lola Raigón empezó su intervención contextualizando el nivel de salud a escala regional, constatando las grandes diferencias entre desnutrición, obesidad y huella de carbono a escala mundial. Unos datos extrapolables con la salud del planeta, donde si todos los estados consumieron cómo España, se requerirían 2,5 planetas para dar el alcance con los recursos necesarios.
Raigón puso también sobre la mesa el alto porcentaje que supone el sistema alimentario en las emisiones antropogénicas totales, entre un 21% y un 37% teniendo en cuenta la contaminación de transporte, la maquinaria, la fabricación y el embalaje de los productos. En este punto, se puso de relieve la diferencia de energía consumida anualmente en función del modelo de dieta, entre los aproximadamente 9.000 MJ/año de una dieta ovo-lacto vegetariana ecológica y los aproximadamente 17.000 MJ/año de una dieta mixta convencional; así como la diferencia en pesticidas en la excreción de orina, hasta nueve veces menos en los niños y niñas que llevan una dieta ecológica respecto de los que no.
Para poder disponer de un sistema alimentario óptimo, Raigón destacó la necesidad de reducir en un 27% el consumo de carne y un 50% el rechazo alimentario, además de pasar a una producción 100% ecológica que valoro la salud, el medio ambiente y el condicionante social. Para acabar su intervención, Raigón puso énfasis en los beneficios de la alimentación ecológica, que mejora la calidad del suelo, minimiza el uso de energía, preserva la biodiversidad, reduce la contaminación del agua, aumenta la ocupación y mejora la calidad nutricional de los alimentos.
Por su parte, el también ingeniero agrónomo Guillermo Palau empezó su intervención destacando la complejidad de los sistemas sociales actuales, poniendo énfasis en la multitud de objetivos, percepciones y valores, así como la diversidad de regulaciones legislativas y gobernanzas en la materia. Pasando a la realidad concreta, en este caso de la ciudad de València, Palau utilizó los ejemplos de Benimaclet y Malilla como territorios donde el aumento de la población urbana ha reducido a niveles ínfimos en el primer caso, y eliminado totalmente en el segundo, la existencia de huerta.
Seguidamente, Palau puso sobre la mesa el problema del acaparamiento de tierras de los países del norte global en el sur global, que acaba afectando a la población más empobrecida de estos últimos y desabasteciéndolos de recursos propios para el beneficio de los países del norte. Además, esta dependencia cada vuelta mayor de alimentos producidos en puntos más alejados de donde se consumen aumenta progresivamente la dependencia de los combustibles fósiles.
Para acabar, Palau destacó la importancia de cambiar el paradigma actual en la agroecología por, entre otras, reducir los volúmenes de agua usados, reducir el despoblamiento rural, generar ocupación y reducir la dependencia actual respecto los combustibles fósiles.
Después de las dos ponencias, se abrió un debate entre todas las persones asistentes, que manifestaron sus inquietudes y reflexiones sobre como avanzar hacía un modelo sostenible y de soberanía alimentaria.
Aleix Pujol Puigmal
Teléfono: 961 553 227 | Correo electrónico: comunicacio@fundaciohortasud.org
Web: fundaciohortasud.org
Volver